ADREÇA MAC
Perquè un ordinador es pugui connectar a una xarxa cal que tingui un dispositiu que <<tradueixi>> les ordres que s'intercanvien entre l'ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitjà sense fil.
A cada daptador de xarxa se li assigna de fàbrica un número, o adreça MAC, que l'identifica de forma unívoca.
PROTOCOLS DE COMUNICACIÓ
El protocol TCP/IP és el més utilitzat per configurar una LAN. Com ja saps, TCP/IP també es coneix com el protocol Internet.
IDENTIFICACIÓ D'EQUIPS: ADRECES IP
Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurats, com a mínim, dos paràmetres:
- Adreça IP: correspon a l'adrça de l'equip dins la xarxa. Es compon per dues parts: l'adreça de xarxa i l'adreá de host.
- Màscara de subxarxa: es tracta d'un altre conjunt de quatre octets binaris que indiquen quina par de l'adreça IP de l'equip correspon a la xarxa i quina a l'ordinador.
- El cable de coure de parells trenats. Es basa en la tecnologia Ethernet, amb connectors RJ45. És fàcil d'usar, i per això es fa servir en xarxes domèstiques i en empreses.
.jpg)
- El cable coaxial. Té un nucli de coure envoltat per una capa aïllant i una malla metàl·lica que evita les interferències.
.jpg)
- El cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits impulsos de llum
.jpg)
- El mitjà sense fil. La tecnologia més utilitzada és la wifi. La informació es transmet per mitjà d'ones de ràdio.
ACOBLAT A L'EQUIP. Avui dia, totes les plaques base inclouen, com a mínim, una conexió de xarxa. En els ordinadors portàtils o consoles de joc, aquest adaptador és sense fil.
TIPUS PCI. Ens permet connectar en xarxa equips que no inclouen la presa de xarxa a la placa base o quan es fa malbé.
TIPUS USB. S'utilitza sobretot, en xarxes sense fil.
TIPUS PCMCIA. S'utilitza, per exemple, en ordinadors portàtils antics.